Manifest de la CGT
El 8 de març celebrem el dia de la dona. Des de les institucions també.
Aquestes institucions, que al llarg dels últims anys promulguen lleis i organitzen actes a favor de la igualtat de la dona. Actes que resulten hipòcrites, electoralistes, buits i contradictoris que poc fan en realitat per tractar de millorar la nostra consecució de la igualtat.
Intenten que els donem el nostre vot amb actes a la seva opinió, políticament correctes, que sol emmascaren una realitat feminicida.
Els mitjans de comunicació intenten que acceptem sense resistència el seu codi patriarcal i no siguem plenament conscients que no existeixen reformes reals sinó demagògia passada.

Les dones continuem tenint doble jornada laboral, tenim limitada la possibilitat d'accedir a llocs de treball més ben remunerats, sofrim major precarietat laboral, som víctimes del terrorisme masclista, continuem realitzant les feines necessàries per al manteniment de la vida, entre altres desigualtats.
 
Des de CGT MANIFESTEM LA NOSTRA MÉS ABSOLUTA RESISTÈNCIA a aquest sistema patriarcal i fem una crida a tota la joventut que, junt amb les que portem lluitant anys, cridin i es rebel·lin, rebutjant l'aberrant sistema patriarcal que no cessa en el seu empenyorament de minvar la capacitat de les dones com a éssers pensants.

Amb el convenciment que la lluita és sempre possible, que ens serveixi d'exemple que fins i tot en les societats més masclistes com la mexicana, hi ha dones zapatistas o indígenes que, organitzant-se, han arribat fins i tot a l'elaboració d'una Constitució de les Dones. Dones d'Atenco, també a Mèxic, que lluita contra l'agressió sexual com a forma de repressió política. I recordem també a les Dones del Shari Rosa a l'Índia, que lluiten contra la violència masclista a la llar, reunint-se en grups i marxant totes juntes durant quilòmetres fins a la casa de la dona agredida. Dones Creant, a Bolívia o Amazones, a Argentina, que a través de pintades, documentals, accions al carrer, articles en premsa o declaracions en la ràdio expressen el seu rebuig de continuar sent excloses i maltractades, al marge de les institucions i a través de l'acció directa.

La majoria d'aquestes lluites es duen a terme en unes condicions en les quals la subsistència seria el prioritari, i tanmateix veiem que per a elles la dignitat de la dona és equiparable a la de l'aliment diari.

Des d'aquí per tant, volem reconèixer la seva resistència, ja que la lluita de la dona és una, aquí i allà: la de parir un món nou on les relacions de les persones estan basades en la igualtat.
 
A Europa, l'Europa del capital, on el nostre estat ocupa la presidència aquest semestre, tenim una imatge molt més “avançada” en quant a drets laborals i cívics: dreta a vot, dret a un treball digne, lleis que ens emparen.... i malgrat tot veiem que, encara que la distància que ens separava dels homes és menor, aquesta segueix sent present a quasi tots el àmbits de les nostres vides: salaris inferiors als dels homes, doble jornada laboral, dificultat per accedir a llocs de treballs de major responsabilitat, les cures segueixen sent responsabilitat nostra, treballs i feines precàries....
 
Aquest món que sempre han dominat els homes continua conservant la imatge que han imprès en ell. No podem perdre de vista aquests fets que fan tan complexa la qüestió del treball femení... La majoria de les dones que treballen no PODEN EVADIR-SE DE LA NORMATIVA QUE PROCLAMA EL SISTEMA FEMENÍ TRADICIONAL, ja que no rebem de la societat ni dels nostres companys l'ajuda que ens resultaria necessària per a convertir-nos concretament en IGUALS AL HOMES.

Solament les que resisteixen poden donar cert sentit a les tasques quotidianes fins i tot privades de descans, hereves d'una tradició de submissió.
 
Lamentablement en el mercat laboral moltes dones continuen sofrint vexacions, obligades de forma natural a usar el "seu encant" (persecució laboral) ja que els seus salaris són mínims exigint d'ella alguna cosa més que el seu currículum o forma de treballar.

La dona que s'allibera econòmicament de l'home NO ÉS PER AIXÒ EN UNA SITUACIÓ MORAL, SOCIAL, PSICOLÒGICA IDÈNTICA A ELL. La forma en la qual ens impliquem en les nostres professions depèn d'un context global que desafortunadament no ens ajuda.

DES DE CGT, NOSALTRES, TOTES, VOLEM PARIR UN MÓN NOU ON HI HAGI IGUALTAT REAL I QUE NO SIGUIN NOMÉS LES LLEIS LES QUE INTERPRETIN SENSE DIFERÈNCIA DE GÈNERES, RACES O ESTATUS SOCIAL, SINÓ TOTS I TOTES AMB EL CONVENCIMENT QUE ÉS POSSIBLE.