La prestació de 420 euros aprovada pel govern de l'estat espanyol pels aturat i aturades a partir de l'1 de l'agost del 2009 és senzillament una almoina, una mesura de caritat. És un pegat més de la política econòmica i social d'estil neoliberal que està aplicant el govern de l'estat espanyol, al més estil populista, que a més de ser insuficient no serveix per a res.

A aquesta prestació, només s'hi podran acollir la meitat de l'1,4 milions de persones que a part d'estar a l'atur no reben cap tipus de prestació. En el millor dels casos, 700.000 persones podran accedir als 420 euros durant 6 mesos. A més, segons el govern, aquesta ajuda condiciona els pressupostos de l'estat i augmenta el dèficit públic ja que s'hauran de gastar uns 1.300 milions d'euros per fer-la efectiva.
 
És a dir, ens trobem amb una ajuda que no soluciona les dificultats econòmiques de les persones aturades de l'estat espanyol amb més afectació, que són les parades de llarga durada. I que, a la vegada, soluciona només temporalment i de manera insuficient (qui és capaç de viure amb 420 euros?), la situació econòmica d'algunes parades. I encara, aquesta està condicionada a la formació i l'estat l'aplica justificant-la com si encara ens fes un favor.
 
Però no oblidem que aquest és el mateix mateix govern no va tenir cap dubte, no va posar cap condicionant, no va generar cap debat públic quan va posar recursos a disposició de la Banca espanyola, directament a través de crèdits o avals, que van superar els 300.000 milions d'euros.

A l'aturat o aturada que rebrà la prestació se l'obligarà a fer cursos de formació, però quin control es té dels bancs que han estat sanejats amb diners públics? Quines responsabilitats se'ls hi exigeix? On i en què estan invertint la immensa quantitat de diners públics que estan rebent? Quin és l'estat real del sistema financer ? Han servit els recursos per a millorar la realitat econòmica i social de les famílies o pura i simplement, amb diners públics, hem finançat, sanejat i enriquit a un “grapat” d'usurers i explotadores?

El sistema capitalista és una alifac que estafa sistemàticament a les persones treballadores i a la societat en el seu conjunt, que no dubta en usurpar percentatges dramàtics del PIB per als seus interessos particulars i privats (fins al 31,2% en estímuls fiscals, dels quals un 12,6% s'han aplicat de manera efectiva al sistema financer). Les polítiques ultraliberals del Govern demostren, perseguixen, pretenen, garantixen que les i els rics continuin sent-ho a costa dels treballadors i treballadores, a costa d'una descohesió social cada vegada major.

A la CGT “ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”. Exigim justícia social, i en relació a les prestacions contra la desocupació, exigim com a dret subjectiu i social, un salari social de 1.200 euros per a totes les persones aturades i assalariades.

 
 
Secretaria de Comunicació de la CGT de Ponent
 

Caminem cap a La Vaga General i per a CGT no cap ni un pas arrere en la defensa dels drets laborals i socials.